Home | Story Library | Multilingual stories | Goreng mankgagane o fofa bošego

Story Library

Being told stories and being read to leads children to develop the rich storehouse of language, grammar and vocabulary they need to bring to texts when learning to read and write. 
Try our multilingual stories below or send us your own stories to share with others.

Goreng mankgagane o fofa bošego

Author

Kgosi Kgosi

Illustrator

Mdu Ntuli

Translator

Mpho Masipa

Kgalekgale, mengwedi ye mentši ya go feta, go be go na le legotlo la lešoka la go bitšwa Legotlo. Legotlo e be e le mogwera o mogolo wa Mamanthwane – wa mankgagane. Ba be ba phela mmogo. Efela Mamanthwane o be a jela Legotlo mona. Legotlo o be a na le bagwera ba bantši gomme bohle ba be ba mo rata go feta. Legotlo gape o be a na le mosadi wa go mo rata kudu. Mankgagane o be a na le mona go tšohle tšeo Legotlo a bego a na le tšona.  Legotlo le Mamanthwane ba be ba phela ba eja mmogo. Ge go apeile mankgagane, dijo di be di phela di eba bose kudu. 

 

“Nkane ka mehla ge o apea sopo ye e eba bose ka tsela ye?” legotlo la lešoka la botšiša. “Ke phela ke ipidiša ka meetseng gomme letlalo la ka le bose. Ke se se dirago gore sopo e be bose,” mankgagane wa hlaloša. Efela o be o bolela maaka. Mamanthwane a re o tlo bontšha legotlo la lešoka gore o dira bjang seo. A tšea poto ya meetse a go fiša efela e sego ka fao a bego aka fiša motho, efela o boditše Legotlo gore meetse ao a betše a a fiša. Gomme Mamanthwane a fofela ka potong a ba a tšwa. Ge Mamanthwane a sola sopo, ya ba bose go swana le mehleng. Legotlo o be a maketše. Mathaithai a mankgagane a šoma ka nnete, a nagana. 

Ge ba fetša goja legotlo la lešoka la ya gae gomme la botša mosadi wa lona gore le tlo dira sopo ya bose go swana le ya mankgagane. Mosadi wa gagwe o ile a botšiša gore o tlo e dira bjang. “Ke sephiri!” gwa realo Legotlo. Legotlo o ile a kgopela mosadi wa gagwe go bidiša meetse, gomme a dira seo. Mola mosadi wa gagwe a se a lebelele, Legotlo a fofela ka meetseng a go fiša. Ka bjako ke ge a bela ka meetseng! 

 

“Nthuše! Nthuše!” a goeletša. “Ke a swa!” Mosadi wa legotlo la lešokeng a kitima a mo ntšha, efela go be go šetše go senyegile. Legotlo o be a swele kudu ke ka fao a lobilego maboya a gagwe ka moka. Letlalo la gagwe le be le hwibiditšwe ke meetse ebile e le lepinki.  “Ke ka lebaka la eng o tsena ka potong ya meetse a go bela?” mosadi wa gagwe a botšiša. “Ka lebaka la gore Mamanthwane o mpoditše gore ke se se dirago gore sopo ya gagwe e be bose kudu,” a realo Legotlo. 

 

E rile ge mosadi wa Legotlo a mo lebelela, a bona ka fao a gobetšego ka gona, a lla. O mo išitše ngakeng efela ya se kgone go mo thuša. Ngaka e rile Legotlo a ka se sa tsoga a metše maboya. Mosadi wa Legotlo o rile go kwa taba ye ya go nyamiša, a befelwa kudu! O begile taba ye go kgoši le mmakgoši. Ba laetše batho bohle ba motse gore ba nyake mankgagane a tle a otlwe. Batho bohle ba ile ba ya go nyaka mankgagane. Efela Mamanthwane o be a šetše a kwele ka seo se tlogo direga gomme a fofela lešokeng a ya go khuta. Batho ba motse ba ile ba lebelela, ba ba ba lebelela, efela ba se mo hwetše felo. 

 

Ka letšatši la go latela, batho ba motse ba ile ba ya lešokeng go lebelela Mamanthwane fao. Ba be ba nepile – ba hweditše Mamanthwane fao a khutile mohlareng. Ba eme go fihlela a robala, ba ile ba mo swara gomme ba mo iša go kgoši le mmakgoši thwii. Barile ge ba fihla mošate, ba hwetša Legotlo le mosadi wa gagwe. Mamanthwane o be a lewa ke dihlong tša go lebelela mogwera wa gagwe, Legotlo, ka mahlong. 

 

“O ntirelang ka tsela ye? Re be re le bagwera ba makgonthe!” Legotlo a realo go mankgagane. “Ke ka lebaka la gore ke be ke go jela mona,” gwa araba Mamanthwane. “O na le tšohle tšeo ke se nago tšona, gomme bohle ba a go rata efela nna ba ntlhoile.” Batho ba motse ba ile ba tlabja ke phetolo ya Mamanthwane. Ba ipotšiša gore nkane Mamanthwane a se a botšiša mogwera wa gagwe gore o dirile eng gore batho bohle ba mo rate. Gomme kgoši a re, “Gona, o file batho bohle lebaka la gore ba go hloye le go feta.” 

 

Kgoši le mmakgoši ba laela baletakgoro gore ba iše Mamanthwane kgolegong. Mmakgoši a re, “Lehono re tlo go tswalelela! Re tlo akanya ka kotlo ya gago gosasa!” Mesong ya go latela ge baletakgoro ba etla go tšea Mamanthwane kgolegong, ga se ba mo hwetša. O ngwegile efela ga go yo a tsebago gore bjang. Legotlo le mosadi wa gagwe ba be ba befetšwe kudu ge ba ekwa ditaba tše. Kgoši le mmakgoši le bona ba be ba befetšwe kudu. Ba ile ba laela batho ba motse go nyaka mankgagane gape. 

 

Letšatši lohle batho bohle ba be ba nyaka Mamanthwane, efela ba se mo hwetše. Mamanthwane o hweditše lewa leo le sa tsebjego ke motho kgole le motse. Go be go se bonolo go hwetša lewa leo. Mamanthwane le yena o ile a fetola ye nngwe ya ditlwaelo tša gagwe – go tloga ka letšatši leo, a thoma go tsoma dijo bošego fela. 

Gomme, ke ka fao le lehono, o ka se bonego Mamanthwane, wa mankgagane, mosegare. O tlo mmona fela bošego a fofa.