Home | Start reading | Multilingual stories | Ke goreng mamanthwane a fofa bosigo

Story Library

Being told stories and being read to leads children to develop the rich storehouse of language, grammar and vocabulary they need to bring to texts when learning to read and write. 
Try our multilingual stories below or send us your own stories to share with others.

Ke goreng mamanthwane a fofa bosigo

Author

Kgosi Kgosi

Illustrator

Mdu Ntuli

Translator

Lorato Trok

Bogologolotala, dingwedi tse dintsi tse di fetileng, go ne go na le peba ya sekgwa e bidiwa Legotlo. Legotlo e ne e le tsala e kgolo ya ga Mamanthwane. Bobedi jwa bone bo ne bo tlhola bo le mmogo ka dinako tsotlhe. Fela Mamanthwane o ne a fufegela Legotlo. Legotlo o ne a na le ditsala tse dintsi mme o ne a ratiwa ke batho botlhe go feta mamanthwane. Gape legotlo o ne a na le mosadi yo o neng a mo rata thata. Mamanthwane o ne a fufegela dilo tsotlhe tse Legotlo o neng a na le tsona tse. Legotlo le Mamanthwane ba ne ba ja mmogo ka metlha.

 

Fa mamanthwane a apeile, dijo di ne le le monate thata ka metlha. “Go tla jang gore fa o dira sopo e nna monate jaana?” ga botsa peba ya sekgwa. “Ka metlha ke ipedisa mo metsing, le letlalo la me le botshe. Ke sona se se dirang sopo monate,” ga tlhalosa mamanthwane. Fela o ne a bua maaka. Mamanthwane o ne a ithaopa go bontsha peba ya sekgwa gore se se diriwa jang. A tlisa pitsa ya metsi a a bothito fela a se molelo thata go fisa ope, fela a bolelela Legotlo gore metsi a molelo thata. Jaanong Mamanthwane o ne a itatlhela mo pitseng mme a tswa gape ka bonako. Fa Mamanthwane a tshola sopo, e ne e utlwala e le monate jaaka gale. Legotlo o ne a maketse. Matlhale a ga mamanthwane a a dira ruri, a akanya. 

 

Fa ba feditse go ja, peba ya sekgwa o ne a ya gae mme a fitlha a bolelela mosadi wa gagwe gore o tlile go dira sopo e e monate fela jaaka ya ga mamanthwane. Mosadi wa gagwe a botsa gore o ya go e dira jang. “Ke sephiri!” Legotlo a rialo. Legotlo a kopa mosadi wa gagwe go bedisa metsi, mme a dira jalo. Fa mosadi wa gagwe a ne a sa lebelela, Legotlo a itatlhela mo pitseng. Morago ga nakwana o ne a bela mo metsing! 

“Nthuseng! Nthuseng!” a goa. “Ke a ša!” Mosadi wa ga peba ya sekgwa a itlhaganelela go mo gogela kwa ntle, mme fela tshenyo e ne e setse e diregile. Legotlo o ne a šele maswe thata moo e leng gore o ne a latlhegetswe ke boboa jwa gagwe jotlhe. Letlalo la gagwe le ne le le lehibidu le bopinki ka ntlha ya metsi a a belang. 

 

“Ke goreng o ne o tsena mo pitseng ya metsi a a belang?” mosadi wa gagwe a botsa.  “Ka gonne Mamanthwane o mpoleletse gore ke sona se se dirang sopo ya gagwe monate thata,” ga bua Legotlo. Fa mosadi wa ga Legotlo a mo lebelela mme a bona dikgobalo tsa gagwe tse di botlhoko, o ne a lela. O ne a mo isa ngakeng, fela ngaka ga e a ka ya kgona go mo thusa. Bogolo, ngaka e rile Legotlo ga a kitla a tlhola a tlhoga boboa gape. 

 

Fa mosadi wa ga Legotlo a utlwa dikgang tse di botlhoko tse, o ne a tenegile thata! O ne a ya go itsise kgosi le kgosigadi. Ba ne ba laela batho botlhe ba motse go batla mamanthwane gore a tle a otlhaiwe. Batho botlhe ba ne ba tla go batlana le mamanthwane. Fela Mamanthwane o ne a setse a utlwile gore go tlile go diragala eng mme o ne a fofetse kwa sekgweng go ya go iphitlha. Batho ba motse ba ne ba batla gotlhe, mme ba se mmone gope. 

 

Ka letsatsi le le latelang, batho ba motse ba ne ba ya kwa sekgweng go bona gore a ba ka se bone Mamanthwane teng. Ba ne ba nepile –ba fitlhetse Mamanthwane a iphitlhile mo setlhareng. Bane ba mo emela go fitlhela a robala, mme ba mo tshwara ba mo isa kwa go kgosi le kgosigadi. Fa ba fitlha kwa ntlong ya segosi, Legotlo le mosadi wa gagwe ba ne ba setse ba le teng. Mamanthwane o ne a tlhabiwa ke ditlhong tsa go lebelela tsala ya gagwe, Legotlo, mo matlhong. 

 

“Ke goreng o ne o ntira se? Re ne re le ditsala tse di ntshanang se inong!” Legotlo a rialo go mamanthwane. “Ka gonne ke ne ke go fufegela,” Mamanthwane a araba. “O na le sengwe le sengwe se ke se nang sona e bile o ratiwa ke batho botlhe mme nna ga ba nthate.” Baagi ba motse ba ne ba makaditswe ke karabo ya ga Mamanthwane.

 

Ba ne ba ipotsa gore ke goreng Mamanthwane a ne a sa botse tsala ya gagwe gore o dira jang gore a ratiwe ke batho. Jaanong kgosi ya re, “Mme jaanong, o fetsa go fa batho lebaka la gore ba go tlhoe le go feta.” Kgosi le kgosigadi ba ne ba laela batlhokomedi go isa Mamanthwane kgolegelong. Kgosigadi o ne a re, “Gompieno, re tlile go go tswalela! Kamoso re tla tsaya tshwetso ya kotlhao ya gago!” 

 

Mo mosong o o latelang fa batlhokomedi ba tla go tsaya Mamanthwane, o ne a se teng. O ne a ngwegile mme go ne go se motho yo o neng a itse gore jang. Legotlo le mosadi wa gagwe ba ne ba tenegile fa ba utlwa dikgang tse. Kgosi le kgosigadi le bona ba ne ba tenegile. Ba ne ba laela batho ba motse go ya go mmatla gape. 

 

Letsatsi lotlhe batho ba ne ba leka go bona le go tshwara Mamanthwane, mme ba palelwa. Mamanthwane o ne a bone logaga le le kgakala le motse le go neng go se ope yo a itseng ka lona. Logaga le ne le se bonolo go bonwa. Mamanthwane gape o ne a swetsa go fetola mengwe ya mekgwa ya gagwe – go tloga ka letsatsi leo, o ne a tswa fela fa go le lefifi go batla dijo. 

 

Jaanong, ke sone se le gompieno, ga o kitla o tsamaya o bona Mamanthwane, motshegare. Ke bosigo fela o ka mmonang a fofa.