Story Library

Being told stories and being read to leads children to develop the rich storehouse of language, grammar and vocabulary they need to bring to texts when learning to read and write. 
Try our multilingual stories below or send us your own stories to share with others.

Gemere

Author

Joanne Bloch

Illustrator

Jiggs Snaddon-wood

Mmagwe Dimpho le Sello o ne a na le bothata. “Maoto a me a ne a utlwala jaaka dikgapetlana tsa semathana maabane bosigo!” a bolelela bana moso mongwe wa Mosupologo. “A ne a le tsididi thata mme ke ne ke sa kgone go robalaJaanong ke lapile thata!” 

 

Ke a itse!” Sello a rialo. “Ke goreng o sa rwale dikausu fa o ya go robala mo bosigong jo?” 

“A kakanyo e ntle!” ga rialo Mama. “Bana ba me ba botlhale thata!” 

Bosigo joo, o ne a rwala dikausu tsa gagwe tse di kima tsa wulu. “Mangwane Thoko o mphile dikausu tse e le mpho ya Keresemose,” a rialo. “Di bothito thataKe tla robala sentle bosigong jo!” 

 

 

 Fela Mama o ne a fositse. Ka Labobedi mo mosong, o ne a lapile gape. 

Ke ne ke sa kgone go robala,” a hemela kwa godimo. “Fa fela nka thutafatsa maoto a me a a tsididi!” 

“Mama,” ga bua Dimpho, “ke goreng o sa inele maoto a gago mo metsing a a molelo pele ga o ya go robala mo bosigong jo?” 

Nka leka seo!” ga rialo Mama. “Ke a leboga!” 

 

Morago ga dijo tsa maitseboa a bosigo joo, Mama a tshela metsi a molelo mo sekotlolong se segolo se sehibidu.

Mmmm, se se monate!” a rialo, a isa maoto a gagwe kwa le kwa. “Ke tshepa gore ke tla robala sentle bosigo jo.”  

Mme o a itse ke engKa Laboraro mo mosong, o ne a lapile gape. “Kwa tshimologong go ne go siame tota,” a rialo,

fela morago ga diura di se kae, e ne e le kgang ya gale… maoto a tsididitsididiKe tla tshwanela ke go akanya sengwe se sele

Fetsang go jajaanongKe nako ya go ya sekolong!” 

 

Fa Mama a tla gae go tswa tirong maitseboa aoDimpho o ne a na le dikgang tse di monate.

Morutabana wa me a re go nwa tee ya gemere go dira gore o thutafale mmele otlhe,” a tlhalosa. “Tee ya gemere e tla thutafatsa maoto a gago!” “Go siame,” ga rialo Mama. O ne a utlwala a sa itumela

Morago ga masigo a makana a sa robale sentle, o ne a le pelokhutshwane thata! 

Fela Mama o ne a sa lebala se Dimpho o neng a se buileKa Lamatlhatso mo mosongpele ga a ya tirong,

Mama o ne a kopa bana gore ba ye go reka gemereGa go sepe se sengwe se se thusitseng,” a rialofa a ipaakanyetsa go ya tirong.

Ka gongwe tee e tla thusa!” 

 

Bana ba ne ba tsamaya. “O lebeletse eng Sello?” Dimpho a botsa fa ba tsamaela gaufi le mmila o mogolo gaufi le mabenkele

Sello a se arabe. O ne a lebeletse sengwe se se gaufi. “Sello!” Dimpho a rialo gape. “Tshwara letsogo la me.

Re tlhoka go kgabaganya tsela jaanong. “E seng jaanong!” Sello a rialo. “Lebelela kwa! Re tlhoka go thusa katse ele! 

Pele ga Dimpho a ka mo emisaSello o ne a ile. 

Mo polotong e e loleabasimane ba babedi ba ba lekanang le Sello ba ne ba rumola katse e e kwebu.

Ba ne ba tshegaKatse e ne e leka go tshaba. Le fa e le mosimane yo monnye jaana

Sello o ne a na le lentswe le legolo le le kwa godimo. “EMISA SEO!” a goa. “Tlogela katse eo!” 

 

Ee, e tlogele!” ga rialo Dimpho. 

Basimane ba lebelela. “Ke goreng re tshwanetse go e tlogela?” 

ga bua mongwe wa bona ka go ngalamme mosimane yo mongwe ena a tlogela katse e e tshogileng.

tshwenyegela eng, gone? Ke katse fela ya letimelaTlaya, Jabs, a re tsamaye!” 

 

Fa mmagwe Dimpho le Sello a tla gae motshegare oo, o ne a sa dumele matlho gagweBana ba gagwe ba ne ba solasola katse e e boboanyana ya mmala o mokwebu

Katse e ne e ngaa e itatswa. Mama o ne a bona gore ba ne ba e fepile nama e e neng e setse. 

 

“Go diragala eng?” a botsa a galefile. “Ke goreng lo tlisitse phologolo eo fa gae? 

tsamaiseng gone jaanong!” 

Fela Mama, pula e a na kwa ntle,” Sello a rialo. “Kitty tlile go koloba

Tsweetswee a re ka nna le yonefela go fitlhela bosigo jwa gompieno? TSWEETSWEE?” 

Mama a lebelela kwa ntle ka letlhabaphefo. E ne e le nneteFa a fologa thekesimaru a ne a thibile

Jaanong pula e ne e tshologa. “Go siame,” a bua a gagamaditse dipounama, “fela kamoso gone, katse eo e a tsamaya.” 

“Re a leboga, Mama!” bana ka bobedi ba rialo. 

 

Huuuuu,” Mama a rialo. A dula fatshe, a rola ditlhako tsa gagwemme a sidila maoto gagwe.

“E kae tee e le e lo e ntheketseng?” a botsa. “Ke nako ya kopi ya ka ya ntlha ya tee ya gemere!”  

Bana ba ne ba lebelelana ka matlho a magoloa kgolokwe. Ba ne ba lebetse go reka tee ya gemere!

Mama o ne a galefile thata. O ne a galefile bosigo botlheFela fa feditse go phepafatsa kitšhiniya go ithobalela. 

Mo mosong wa Sontagafa Dimpho le Sello ba tsogammaabone o ne a se gone.

Ba ne ba maketse – o ne a tsoga mo mosong thata ka gale. Le katse ba ne ba sa e bone. 

 

“A re lebelele gore a Mama o siame,” ga bua Dimpho. Ka tidimalo ba bula mojako wa phaposi ya gagwemme ba okomela.

akanya gore ba bone eng? Mama o ne rapame mo bolaong, a lebega a iketlile

Katse e ne e ikgaragantse mo maotong a gagwe, e ngaela kwa godimo. 

Dumelang,” Mama a rialo. “A bosigo jo bo monateMaoto a a thutafetseng kwa bokhutlong!”

lebelela katse. “Ke akanya gore re tla tshwanela ke go nna le wena!” a bolelela.

“Re tla go bitsa Gemere! Katse e e kwebu, e e boboanyana ya ngaela kwa godimo le go feta. 

 

 Bana ba tshegaba phaphata diatla le go tlolatlolaMme Sello a kgaotsa. O ne a sosobantse sefatlhego.

Ke goreng re mmitsa Gemere?” a botsa. 

Ka gonne,” Mama a rialo, “lona loobabedi lo ile mabenkeleng go ya go reka gemeremme fela lwa boa le katse e.

thutafaditse maoto a me jaaka Dimpho a rile tee ya gemere e tla diraka jalo leina la gagwe ke Gemere!”  

Mme ya nna ka moo ba neng ba mmitsa