Gemere | Multilingual Stories | Nal'ibali

Written stories

Try our growing collection of stories to print out or read aloud at home with the whole family.

Gemere

Author

Joanne Bloch

Illustrator

Jiggs Snaddon-wood

Mmagwe Dimpho le Sello o ne a na le bothata. “Maoto a me a ne a utlwala jaaka dikgapetlana tsa semathana maabane bosigo!” a bolelela bana moso mongwe wa Mosupologo. “A ne a le tsididi thata mme ke ne ke sa kgone go robalaJaanong ke lapile thata!” 

 

Ke a itse!” Sello a rialo. “Ke goreng o sa rwale dikausu fa o ya go robala mo bosigong jo?” 

“A kakanyo e ntle!” ga rialo Mama. “Bana ba me ba botlhale thata!” 

Bosigo joo, o ne a rwala dikausu tsa gagwe tse di kima tsa wulu. “Mangwane Thoko o mphile dikausu tse e le mpho ya Keresemose,” a rialo. “Di bothito thataKe tla robala sentle bosigong jo!” 

 

 

 Fela Mama o ne a fositse. Ka Labobedi mo mosong, o ne a lapile gape. 

Ke ne ke sa kgone go robala,” a hemela kwa godimo. “Fa fela nka thutafatsa maoto a me a a tsididi!” 

“Mama,” ga bua Dimpho, “ke goreng o sa inele maoto a gago mo metsing a a molelo pele ga o ya go robala mo bosigong jo?” 

Nka leka seo!” ga rialo Mama. “Ke a leboga!” 

 

Morago ga dijo tsa maitseboa a bosigo joo, Mama a tshela metsi a molelo mo sekotlolong se segolo se sehibidu.

Mmmm, se se monate!” a rialo, a isa maoto a gagwe kwa le kwa. “Ke tshepa gore ke tla robala sentle bosigo jo.”  

Mme o a itse ke engKa Laboraro mo mosong, o ne a lapile gape. “Kwa tshimologong go ne go siame tota,” a rialo,

fela morago ga diura di se kae, e ne e le kgang ya gale… maoto a tsididitsididiKe tla tshwanela ke go akanya sengwe se sele

Fetsang go jajaanongKe nako ya go ya sekolong!” 

 

Fa Mama a tla gae go tswa tirong maitseboa aoDimpho o ne a na le dikgang tse di monate.

Morutabana wa me a re go nwa tee ya gemere go dira gore o thutafale mmele otlhe,” a tlhalosa. “Tee ya gemere e tla thutafatsa maoto a gago!” “Go siame,” ga rialo Mama. O ne a utlwala a sa itumela

Morago ga masigo a makana a sa robale sentle, o ne a le pelokhutshwane thata! 

Fela Mama o ne a sa lebala se Dimpho o neng a se buileKa Lamatlhatso mo mosongpele ga a ya tirong,

Mama o ne a kopa bana gore ba ye go reka gemereGa go sepe se sengwe se se thusitseng,” a rialofa a ipaakanyetsa go ya tirong.

Ka gongwe tee e tla thusa!” 

 

Bana ba ne ba tsamaya. “O lebeletse eng Sello?” Dimpho a botsa fa ba tsamaela gaufi le mmila o mogolo gaufi le mabenkele

Sello a se arabe. O ne a lebeletse sengwe se se gaufi. “Sello!” Dimpho a rialo gape. “Tshwara letsogo la me.

Re tlhoka go kgabaganya tsela jaanong. “E seng jaanong!” Sello a rialo. “Lebelela kwa! Re tlhoka go thusa katse ele! 

Pele ga Dimpho a ka mo emisaSello o ne a ile. 

Mo polotong e e loleabasimane ba babedi ba ba lekanang le Sello ba ne ba rumola katse e e kwebu.

Ba ne ba tshegaKatse e ne e leka go tshaba. Le fa e le mosimane yo monnye jaana

Sello o ne a na le lentswe le legolo le le kwa godimo. “EMISA SEO!” a goa. “Tlogela katse eo!” 

 

Ee, e tlogele!” ga rialo Dimpho. 

Basimane ba lebelela. “Ke goreng re tshwanetse go e tlogela?” 

ga bua mongwe wa bona ka go ngalamme mosimane yo mongwe ena a tlogela katse e e tshogileng.

tshwenyegela eng, gone? Ke katse fela ya letimelaTlaya, Jabs, a re tsamaye!” 

 

Fa mmagwe Dimpho le Sello a tla gae motshegare oo, o ne a sa dumele matlho gagweBana ba gagwe ba ne ba solasola katse e e boboanyana ya mmala o mokwebu

Katse e ne e ngaa e itatswa. Mama o ne a bona gore ba ne ba e fepile nama e e neng e setse. 

 

“Go diragala eng?” a botsa a galefile. “Ke goreng lo tlisitse phologolo eo fa gae? 

tsamaiseng gone jaanong!” 

Fela Mama, pula e a na kwa ntle,” Sello a rialo. “Kitty tlile go koloba

Tsweetswee a re ka nna le yonefela go fitlhela bosigo jwa gompieno? TSWEETSWEE?” 

Mama a lebelela kwa ntle ka letlhabaphefo. E ne e le nneteFa a fologa thekesimaru a ne a thibile

Jaanong pula e ne e tshologa. “Go siame,” a bua a gagamaditse dipounama, “fela kamoso gone, katse eo e a tsamaya.” 

“Re a leboga, Mama!” bana ka bobedi ba rialo. 

 

Huuuuu,” Mama a rialo. A dula fatshe, a rola ditlhako tsa gagwemme a sidila maoto gagwe.

“E kae tee e le e lo e ntheketseng?” a botsa. “Ke nako ya kopi ya ka ya ntlha ya tee ya gemere!”  

Bana ba ne ba lebelelana ka matlho a magoloa kgolokwe. Ba ne ba lebetse go reka tee ya gemere!

Mama o ne a galefile thata. O ne a galefile bosigo botlheFela fa feditse go phepafatsa kitšhiniya go ithobalela. 

Mo mosong wa Sontagafa Dimpho le Sello ba tsogammaabone o ne a se gone.

Ba ne ba maketse – o ne a tsoga mo mosong thata ka gale. Le katse ba ne ba sa e bone. 

 

“A re lebelele gore a Mama o siame,” ga bua Dimpho. Ka tidimalo ba bula mojako wa phaposi ya gagwemme ba okomela.

akanya gore ba bone eng? Mama o ne rapame mo bolaong, a lebega a iketlile

Katse e ne e ikgaragantse mo maotong a gagwe, e ngaela kwa godimo. 

Dumelang,” Mama a rialo. “A bosigo jo bo monateMaoto a a thutafetseng kwa bokhutlong!”

lebelela katse. “Ke akanya gore re tla tshwanela ke go nna le wena!” a bolelela.

“Re tla go bitsa Gemere! Katse e e kwebu, e e boboanyana ya ngaela kwa godimo le go feta. 

 

 Bana ba tshegaba phaphata diatla le go tlolatlolaMme Sello a kgaotsa. O ne a sosobantse sefatlhego.

Ke goreng re mmitsa Gemere?” a botsa. 

Ka gonne,” Mama a rialo, “lona loobabedi lo ile mabenkeleng go ya go reka gemeremme fela lwa boa le katse e.

thutafaditse maoto a me jaaka Dimpho a rile tee ya gemere e tla diraka jalo leina la gagwe ke Gemere!”  

Mme ya nna ka moo ba neng ba mmitsa