Gemere

Author

Joanne Bloch

Illustrator

Jiggs Snaddon-wood

Mmago Dimpho le Sello o be a na le bothata. “Maoto a ka a be e ke dipoloko tša aese bošegong bja go feta!”

botša bana mesong ya Mošupologo o mongwe. “A be a tonya kudu ke sa kgone go robalaGona bjale ke lapile kudu! 

 

Ke a tseba!” a realo Sello. “Nkane o sa robale ka disokisi bošegong bja lehono?” 

Ke kgopolo ye botse yeo!” a realo Mma. “Bana ba ka ba bohlale kudu!” 

Bošegong bjoo a apara disokisi tša gagwe tša wulu tše dikotokoto. “Mmane Thoko o mphile disokisi tše ka Keresemose,” a realo. “Di borutho kudu! Ke tla robala gabotse bošego bja lehono!” 

 

 

Efela Mma o be a fošitšeMesong ya Labobedi o be a lapile gape. 

Ga se nke ka bo pata,” a hemela godimo. “Ge fela nka tutetša maoto a ka a ditlaela a go tonya!” 

Mma,” a realo Dimpho, “nkane o sa tsenye maoto a gago ka meetseng a go fiša bošego pele o eya malaong?” 

Nka leka seo!” a realo Mma. “Ke a leboga!” 

 

Morago ga dilalelo bošegong bjooMma o tšhetše meetse ka gare ga sekotlelo se sehubedu se segolo. 

Mmmm, a bose!”realoa iša maoto kua le kua. “Ke dumela gore ke tlo robala gabotse bošegong bja lehono.” 

Efela o ka akanya? Mesong ya Laboraro ke ge a lapile gape. “Mathomong ke robetše,” a realo, “efela ka morago ga diiri tše mmalwa ya ba taba ya ka mehla … maoto a tonya tonyi

Ke swanetše go nagana ka ga se sengwe

Ejang gabjaleKe nako ya go ya sekolong!” 

Ge Mma a boa mošomong mathapameng aoDimpho o be a na le ditaba tša bose.

Morutiši wa ka o re ge o ka nwa teye ya gemere o tlo tutela mmele ohle,” a hlaloša.

Teye ya gemere e tlo tutetša maoto a gago!” 

“Go lokile,” a realo Mma. O be a sa thaba kudu. Morago ga go fetša mašego a mantši a sa robale gabotse,

o be a ikwa a sa thaba! 

 

Efela Mma ga se a lebala seo Dimpho a mmoditšegoMesong ya Mokibelopele a eya mošomong

Mma o kgopetše bana gore ba ye go reka gemere. “Ga go se se thušitšego,” a realo, a le gare a itokišetša go ya mošomong.

Mogongwe gemere e tlo thuša!” 

Bana ba ile ba sepela. “O lebeletše engSello?” Dimpho a botšiša ge ba fihla tseleng ye kgolo kgauswi le mabenkele

Sello ga se a fetole. O be a bogetše se sengwe kgauswi. “Sello!” a realo gape Dimpho.

Ntshware ka seatla, re swanetše go tshela tsela bjale.” 

“E sego gabjale!” a realo Sello. “Lebelela mola! Re swanetše go thuša katse yela! 

Pele Dimpho a mo emišaSello a be a kitimile. 

 

Polotong ya go se be le selo bašemane ba babedi ba go lekana le Sello ba be ba kgoela katse ye pududu

Ba ile ba sega. Katse e be e leka go tšhaba. 

Sello o be a na le lentšu la lešata, le legolo kudu, go ka tšwa mošemaneng o monnyane. “TLOGELANG SEO!”

goeletša. “Tlogelang katse yeo!” 

Ee, e tlogeleng!” a realo Dimpho. 

 

Bašemane ba lebelela. “Ka lebaka la eng?” yo mongwe wa bona a realo ka pefeloefela mošemane yo mongwe a tlogela katse ya go tšhoga. “Ebang o na le taba le engKe katse ya setlaela ya go timela felaEtla Jabs, a re sepele!” 

E rile ge mmago Dimpho le Sello a boa gae mathapameng ao a se tshepe se a se bonagoBana ba gagwe ba be ba phaphatha katse ye pududu ya sekafofaKatse e be e rora e itatswaMma o bone gore ba e file nama ya go šala. 

 

“Go diragala eng?” a botšiša ka pefelo. “Ke ka lebaka la eng le tlišitše phoofolo yeo ka gaeGa e sepele gona bjale!” 

Efela Mma, pula ya na ka ntle,” a realo Sello. “Kitty o tlo thapaRe ka ba le yena bošegong bja lehono fela? 

KA KGOPELO HLE?” Mma a hlola ka lefesetereKe nneteGe a fologa thekisi go be go na le maru a mapududu

Bjale e be e tšhologa. “Go lokile,” a realo dipounama di swaragane, “efela gosasa katse yeo e a sepela.” 

“Re a leboga Mma!” bana ka bobedi ba realo. 

 

Hmmmph,” a realo Mma. O ile a dula fasea hlobola dieta, a forohla maoto a gagwe

Gemere ye le ntheketšego e kae?” a botšiša. “Ke nako ya komiki ya ka ya mathomo ya teye ya gemere! 

Bana ba lebeletšana ka mahlo a magoloa nkgokolo. Ba lebetše go reka gemere! Mma o be a befetšwe kudu. O befetšwe bošego bjohleMorago ga go hlwekiša morale, o ile a leba malaong thwii. 

Mesong ya Sontagage Dimpho le Sello ba tsogammago bona o be a se gona.

Ba be ba maketše – ka mehla o tsoga ka pelaGa se ba bona le katse. 

 

“A re lekole ge eba Mma o phetše gabotse,” a realo Dimpho. Ba bula lebati la phapoši ya gagwe ka setuba hlolela. 

nagana gore ba bone engMma o be a kaname malaong a bonala a tšwafa

Katse e be e phuthagane maotong a gagwe, e rorela godimo. 

Dumelang,” a realo Mma. “Ke bile le bošego bjo boboseMafelelong maoto a ka a ruthela!” lebelela katse. 

Ke nagana gore o tlo dula le rena!” a e botša. “Re tla go bitša Gemere! Katse ya sekafofa ye pududu

ya rorela godimo le go feta. 

 

 Bana ba segaba phaphatha ba fofafofa. Gomme Sello a ema. O be a šinyaletše

Efelake ka lebaka la eng re e bitša Gemere?” a botšiša. 

Agaa,” a realo Mma, “bobedi bja lena le ile lebenkeleng go reka gemereefela le boile le katse ye. E tuteditše maoto a ka bjalo ka ge Dimpho a boletše gore teye ya gemere e tlo ntutetša,

 ka fao leina la yona ke Gemere!” 

Gomme ba e bitša ka tsela yeo.