Home | Start reading | Multilingual stories | Ditumo tše tharo

Story Library

Being told stories and being read to leads children to develop the rich storehouse of language, grammar and vocabulary they need to bring to texts when learning to read and write. 
Try our multilingual stories below or send us your own stories to share with others.

Ditumo tše tharo

Author

Wendy Hartmann

Illustrator

Heidel Dedekind

Go be go na le mosadi yo a bego a dula le monna wa gagwe kgauswi le Noka ya Hlimbitwa. Ka mehla mosadi o be a tloga a eya sethokgweng go rwalela dikgong. Ka mehla monna wa gagwe o be a mo fa lebotlelo la meetse le dijonyana gore a be le sa go nwa le goja ge a le ka sethokgweng. 

Ka letšatši le lengwe o ile a kgetha go rema mohlare o mogolo. 

“Wo o tlo loka,” a realo. “Ke o mogolo kudu gomme ke tlo hwetša dikgong tše dintši go ona.” 

O swere selepe ka diatleng a se iša godimo gore a thome go rema. Ge a re o a rema a kwa lentšu le mo kgopela gore a eme. 

 

 

“Ke mang yo a rego bjalo?” a botšiša. 

“Lebelela fa tlase,” lentšu la realo, “se o se dirago, ka kgopelo, hle, o se reme sehlare se.” 

Mosadi o tšhošitšwe ke seo a se kwelego, efela ge a bona fao lentšu le tšwago gona, ga se a tsebe gore a reng! Tlase, kgauswi le medu ya mohlare, e be e le monna yo monnyane kudu yo a sa kago a mmona. Molomo wa gagwe wa bulega, gomme a se tshepe se a se bonago. Mafelelong letšhogo la fela. 

“Ke a go kgopela, hle, se kweše mohlare wo bohloko,” monna yo monnyane a realo. 

“Ee … le bjalo,” a realo. “Nka dira se o se kgopelago. Nka tsoma mohlare o mongwe ge wo o le bohlokwa go wena.” 

 

“Ke a leboga. O dirile selo sa go nthabiša kudu,” monna yo monnyane a realo. “O na le pelo ya go loka gomme ke tlo go fa ditumo tše tharo, dife goba dife.” Gomme monna yo monnyane a timelela. Mosadi a tsoma gohle sethokgweng, a se mo hwetše. 

Mafelelong a tlogela go tsoma, a ya gae. Ge a le tseleng a šikinya hlogo, a ngunanguna a sa makaditšwe ke seo se diregilego. O rile go fihla gae a dula fase ka ntle a khutša, o sa belaela ge eba ga go yo a mo hlalefetšago naa. 

Go nagana gwa mo swariša tlala. “Dijo tša go lalela di lokile?” a botšiša monna wa gagwe a dutše kgauswi le yena. “Aowa,” a araba, “ga se tša loka. Di tlo loka morago ga diiri tše mmalwa.” Mosadi a tsetsela. “Ke swerwe ke tlala kudu o kare nka ja nama.” 

 

Ka lebelo la go feta la mantšu a go tšwa molomong wa gagwe – swisssh – gwa ba le nama ka poleiting ya go se be le selo ya go tšwa tlase kgauswi le yena. A e lebelela, gomme le monna wa gagwe a e lebelela. “Ke eng se?” a botšiša a makaditšwe ke se se diregilego. Mosadi o mmoditše tšohle tšeo di diregilego lešokeng. Monna wa gagwe a mo lebelela gomme a mmona gore o a befelwa. Ge a fetša go bolela a mo kgadimola, “ENGGG? Nkabe o naganne pele o bolela gore o duma nama. O setlaela kudu ebile o kare nkabe nama e ka kgomarela nko ya gago.” Pele mosadi a re aowa! Nama ya kgomarela nko ya gagwe. A e swara a e goga, efela ya se tloge. Monna wa gagwe o lekile go e goga. Bobedi ba goga, ba goga gape. Nama ya kgomarela go fihla mafelelong a nko ya gagwe. 

 

 

“Aowaowa,” mosadi a realo. “Bjale?” 

“Ga ke tsebe, efela e swanetše go tloga,” a realo monna. 

Gomme mosadi a lemoga gore o swanetše go dira se sengwe pele monna wa gagwe a bolela lentšu le lengwe. 

“Ke duma gore nkabe nama ye e ka tloga nkong ya ka!” a realo. 

Ka motsotswana nama ya ba ka poleiting. Gomme mosadi le monna wa gagwe ba dutše fale, ba lebelelane. Go ka se be le ditumo tša tšhelete, goba diaparo, goba ntlo ye kgolwane, goba lethabo. Go ka se be le ditumo, efela … efela ba bile le nama ya bose ya go lalela!