Home | Story Library | Multilingual stories | Phitlho ya ga Kwena

Story Library

Being told stories and being read to leads children to develop the rich storehouse of language, grammar and vocabulary they need to bring to texts when learning to read and write. 
Try our multilingual stories below or send us your own stories to share with others.

Phitlho ya ga Kwena

Author

Kai Tuomi

Illustrator

Samantha van Riet

Translator

Lorato Trok

Diphologolo tsotlhe di ne di itse gore Kwena o ne a na le mokoa o mogolo wa gauta mo ntlong ya gagwemme ga go ope wa bona o o tlileng a o bona ka gonne Kwena o ne a na le pelo e e maswe e bile a se botsalanoO ne a ba lelekisa e bile a ba loma ka meno a gagwe a a bogale. Ka letsatsi lengwe le le mogote la selemoTshwene o ne a itsamaela fa thoko ga noka fa a bona Kwena a rapame mo letsatsingTshweneyo o neng a le makgakgao ne a sela legong mme a kgotla Kwena mo letlhakoreng la mmele wa gagweKwena o ne a sa tshikinyegemme Tshwene a mo kgotla gape. 

“O tshwanetse a be a tlhokafetse,” ga rialo TshweneO ne a taboga a ya go bolelela diphologolo tse dingwe. Diphologolo tsotlhe di ne tsa goroga go direla Kwena phitlho. Di ne tsa dikaganyetsa mmele wa gagwe mme tsa bua. Di ne di batla go itse gore ke mang tlileng go bona gauta ya ga KwenaTsotlhe di ne di batla gautamme molao wa kwa nageng o ne o re gauta ya ga Kwena ke ya balelapa la ga Kwena. Se e ne e le bothata – go ne go se na yo o itseng balelapa la ga KwenaJaanong Khudu yo o botlhale a bitsa pitso mo dintshing tsa noka go batlisisa. 

Dinonyane pele, ka diphuka tsa tsone tse di mebalabala le mantswe a tsone a a monatetsa ema go bua. “Re tshwanetse go nna balelapa ba ga mme wa rona yo o rategang Kwena,” tsa opela mmogo. “Le fa Kwena a ne a se montle jaaka ronao ne beela mae mo mmung. Re tshwanelwa ke mokoa wa gagwe wa gauta.” Diphologolo tse dingwe tsa goa, “NNYAA!” mme dinonyane tsa dula mo fatshe. “Seo ke nnete,” ga bua Khudu. “Kwena o ne a beela mae a gagwe mo mmung. A go na le mongwe yo o batlang go bua sengwe?” Balosika la mokgantitswane ba ema, mme ba sumela dinonyane. “Seo ke matlakala,” ga bua moeteledipele wa mekgantitswane. “Ke itse mekgantitswane mentsi e le yona e beelang maemme ga re dinonyane le e sengKwena e ne le leloko la losika la rona ka ntlha ya letlalo la gagwe le le magwata. Re tshwanelwa ke gauta ya gagwe.” Diphologolo tse dingwe tsa goa, “NNYAA!” mme mekgantitswane ya dula mo fatshe. 

 

Seo le sone ke nnete,” ga bua Khudu. “Kwena o ne a na le letlalo le le magwata. A go na le mongwe yo o batlang go bua sengwe?” Go ne go nna le go phašakana ga metsi go tswa mo nokengmme ditlhogo tse nne tsa mmala wa botala jwa legodimo tsa tlhagelela go tswa mo metsing. “Ga re kgathale gore o ne a beela maekgotsa o ne a na le letlalo le le magwata,” ga bua ditlhapi. “Le rona re na le letlalo le le magwata, e bile re ne re rata go lebelela Kwena a thuma mo tlase ga metsi letsatsi le letsatsi. E ne  e tlhapifela jaaka ronaRe tshwanelwa ke gauta ya gagwe.”  “Nnyaa, seo ga se nnete,” ga bua moeteledipele wa mekgantitswane. “Mo lebeleleng fela a robetse moo. O na le maoto a le mane. Mpontshe tlhapi ya maoto a le mane.”  “Fela o ne a thuma,” ga bua ditlhapi. 

 

Emang!” ga bua Tshepe. “Kwena o na le maoto a le mane. Mongwe le mongwe mo losikeng la ditshepe o na le maoto a le mane. Re tshwanelwa ke mokoa o mogolo wa gauta.”  “Fela ga lo beele mae,” dinonyane tsa opela.  Ditlhapi di ne tsa tlola go tswa mo metsing mme tsa gasa dinonyane ka metsi. Dinonyane di ne tsa tshabela kwa loaping mme tsa fofa. “Ke eng fa lo ne lo dira jalo?” ga botsa nngwe ya dinonyane. “Fa o ne o le wa losika la ga Kwena la nneteo ne o ka bo o rata metsi,” ga bua tlhapi. “Ntle le moo, a lo kile lwa bona Kwena a fofa?” Morago ga moo ke fa diphologolo tsotlhe tsa naga di lwa ka botsone e bile di goa. “Emisang, lotlheEmisang!” ga bua Khudumme go se nne le yo o mo reetsang. 

Ka nakwanaKhudu a utlwa a kgotliwa mo legetleng la gagwe mme a lebelela kwa moragoSengwe se se maswe se ne se mo lebeletse. Se ne se na le matlho magolo le meno a a bogale thata. E ne e le Kwena! “Ke ne ke akanya gore o sule,” ga bua Khudu, a roroma mo legapeng la gagwe. “Ke ne ke robetse,” ga bua Kwena ka lentswe la gagwe le legolo.“Ke tsositswe fela ke modumo o.” Khudu o ne a kopa maitshwarelo a buela kwa tlase mme a nyelela mo gare ga nagaKwena o ne a retologela go diphologolo tse dingwe. “Hee!” a goa. Botlhe ba emisa go lwa mme ba didimala. Ba ne ba lebelela Kwena ka matlho a a bulegileng. 

“Go botoka,” ga bua Kwena. “Lo batla gauta ya me lotlheakere? Sa ntlhake batla go ja dijo tsa bosigo le balosika la me ba ba tshelangJaanong ke mang yo o batlang go nna a ja sengwe se se monate le nna?” Kwena a botsa a latswa molomo wa gagwe. “Dinonyane ke balosika la gago,” ga bua ditlhapi, di thumela kgakala ka bonako. “Ao, nnyaaditshepe ke tsona,” ga bua dinonyane di fofela kwa godimo ga ditlhare. “Di na le maoto a le mane.” Fela balosika la ditshepe ba ne ba setse ba nyeleletse mo gare ga sekgwa.  “Mme jaanong,” ga bua mekgantitswane, “se se tlogela rona felaTsweetsweeo se ka wa re kometsaKwena.” “Ke lo kometsa?” Kwena a bua a nyenya. “Goreng nka ja balosika la me? A reyengmekgantitswane. A re yeng go ja dijo tsa bosigo.” 

 Jaanong mekgantitswane ya sala Kwena morago kwa ntlong ya gagwekoo ba neng ba ja kuku ya marula mme ba nwa metsi a a monate a motswedimme ba dira metlae ba tshega go fitlha go nna lefifi kwa ntle. Go tloga ka lona letsatsi leodiphologolo tsotlhe di ne di itse gore mekgantitswane e ne e le balosika la mannete la ga Kwena, le gore fa Kwena a sule ka nneteba tla tsaya gauta ya gagwe.