Home | Story Library | Multilingual stories | Sepatjhe sa kgauta

Story Library

Being told stories and being read to leads children to develop the rich storehouse of language, grammar and vocabulary they need to bring to texts when learning to read and write. 
Try our multilingual stories below or send us your own stories to share with others.

Sepatjhe sa kgauta

Author

Ka Phumlani Mavimbela

Illustrator

Ditshwantsho ka Natalie le Tamsin Hinrichsen

Ka  tsatsi  le  leng  hoseng  monna  ya  hlokang  lehae  a  tsoha.  O  ne  a  qetile  bosiu  bo  fetileng  a  kopa  dijo  bathong,  empa  ho  ne  ho  se  motho  ya  mo  hauhetseng.  Mala  a  hae  a  ne  a  korotla  ka  lebaka  la  ho  lapa  haholo.  Ka  hobane  o  ne  a  shwele  ke  tlala,  a  tsamaya  hara  mmaraka  wa  motse  a  ntse  a  kopa  barekisi  dijo  tsa  bona  tse  setseng. 

“Ke  a  kopa  hle  …  ke  a  kopa  …  E  se  e  le  matsatsi  a  mabedi  jwale  ke  eso  je  letho.  Ke  kopa  le  fe  monna  ya  se  nang  lehae  ya  futsanehileng  masalla  a  lona  a  dijo,”  a  kopa  jwalo. 

Empa  batho  ba  bangata  ba  iketsa  eka  ha  ba  mmone.

Ba  neng  ba  mmona,  ba  mo  lahlella  ditholwana  tse  bodileng  mme  ba  mmitsa  ka  mabitso  a  mabe  a  kang  “tadi  ya  seterateng”  le  “ntja  e  ditshila”. 

Kamora  diteko  tse  ngata  le  dithohako  tse  ngata,  monna  eo  a  etsa  qeto  ya  ho  ya  batla  dijo  moqomong  wa  matlakala  o  haufi,  a  tshepile  hore  a  ka  fumana  dijo  teng.

Ha  a  ntse  a  batla  dijo  ka  hara  dithotobolo  tsa  matlakala,  hanghang  a  bona  sepatjhe  se  senyane  sa  letlalo  se  neng  se  fasitswe  hodimo  ka  kgwele.

A  se  phahamisa  mme  a  se  bula.  Se  ne  se  tletse  dikhoine  tsa  kgauta!  Ka  pelo  e  tletseng  thabo,  a  bala  letlotlo  la  hae. 

“Nngwe,  pedi,  tharo  …  lekgolo  la  dikhoine  tsa  kgauta!”  a  rialo  ha  a  qetile  ho  di  bala.  “Tsena  di  tla  mphepa  bophelo  ba  ka  bohle.” 

 

Yare  ha  monna  eo  a  mathela  mmarakeng  a  tatetse  ho  ya  ja  ho  fihlela  a  kgora,  a  utlwa  morekisi  e  mong  a  hoeleditse,

 

“Mamelang  mona  kaofela!  Ke  lahlehetswe  ke  sepatjhe  sa  ka  sa  dikhoine  tsa  kgauta  mme  ke  tla  putsa  motho  ofe  kapa  ofe  ya  ka  se  tlisang  ho  nna!” 

 

Monna  ya  hlokang  lehae  o  ne  a  ena  le  pelo  e  ntle  mme  a  utlwa  a  hauhela  morekisi.  Yaba  o  etsa  qeto  ya  ho  etsa  ntho  e  nepahetseng. 

 

“Na  ke  sona  sepatjhe  se  o  lahlehetseng  see?”  a  botsa,  a  phahamiseditse  hodimo  sepatjhe  seo  a  se  fumaneng. 

 

“Jowee,  o  se  fumane!”  ha  rialo  morekisi  a  nka  sepatjhe  mme  a  bala  dikhoine  tsa  kgauta  tse  ka  hare. 

 

Monna  ya  se  nang  lehae  a  ema  sebakanyana  mme  yaba  o  botsa  ka  tlhompho,  “Monghadi,  o  ile  wa  bua  ho  hong  ka  moputso?” 

 

“Moputso?”  ha  omana  morekisi.  “Hobaneng  ke  lokela  ho  o  fa  moputso?  O  se  o  utswitse  tse  ding  tsa  dikhoine!” 

 

“Ha  ke  a  nka  letho  ka  sepatjheng  seno.  Ke  a  o  kopa,  na  o  ka  mpha  moputso  oo  o  o  tshepisitseng?”  ha  botsa  monna  ya  se  nang  lehae. 

“Sepatjhe  se  ntahlehetseng  se  ne  se  ena  le  dikhoine  tsa  kgauta  tse  makgolo  a  mabedi  ka  hare.

  Jwale  se  se  se  ena  le  dikhoine  tse  lekgolo  feela.  O  se  o  utswitse  tse  ngata  ho  feta  moputso  oo  ke  neng  ke  tla  o  fa  ona,”  ha  rialo  morekisi  ka  kgalefo. 

 

“Ke  a  kopa,  monghadi,  ha  ke  a  utswa  letho,”  ha  hlalosa  monna  ya  se  nang  lehae.  “Dikhoine  kaofela  di  ka  mono  ka  sepatjheng,  jwalo  feela  kaha  ke  di  fumane.” 

“Tsamaya,  pele  ke  o  bitsetsa  balebedi  ba  morena  ba  tlo  o  tshwara,”  ha  omana  morekisi. 

 

“Leha  ke  shebahala  ke  se  letho  ho  wena,  empa  ke  monna  ya  tshepahalang,”  ha  rialo  monna  ya  se  nang  lehae.

 

“Bitsa  balebedi  bao  mme  ke  tla  ipaka  ka  pele  ho  morena.” 

 

Kahoo,  morekisi  a  bitsa  balebedi.  Yaba  morekisi  o  ba  sala  morao  le  monna  ya  se  nang  lehae  ho  ya  ho  morena. 

 

“Nka  etsang  ho  le  thusa  lona  ba  babedi?”  ha  botsa  morena  ha  morekisi  le  monna  ya  se  nang  lehae  ba  ema  ka  pela  hae. 

Morekisi  ke  yena  ya  ileng  a  bua  pele.  O  ile  a  bolella  morena  lehlakore  la  hae  la  ditaba.

A  hlalosa  hore  ho  ne  ho  ena  le  dikhoine  tse  kae  tsa  kgauta  ka  hara  sepatjhe  se  lahlehileng  le  kamoo  monna  ya  se  nang  lehae  a  utswitseng  halofo  ya  tsona  ka  teng. 

 

Morena  o  ile  a  mamela  morekisi,  yaba  o  fetohela  ka  ho  monna  ya  se  nang  lehae  a  botsa,  “Wena  o  reng  ha  o  ipuella?” 

 

“Morena’ka,  ke  fumane  sepatjhe  seno  thotobolong  ya  matlakala  mme  se  ne  se  ena  le  dikhoine  tsa  kgauta  tse  lekgolo  feela,”  ha  rialo  monna  ya  se  nang  lehae  a  inamisitse  hlooho  ha  a  bua.  “Eo  ke  yona  nnete.” 

 

Morena  a  nahana  nakwana  e  itseng  mme  yaba  o  re,  “Morekisi,  na  ke  nepile?  O  re  sepatjhe  sa  hao  se  ne  se  ena  le  dikhoine  tsa  kgauta  tse  makgolo  a  mabedi?” 

 

“Ee,  morena’ka,”  ha  araba  morekisi. 

 

“Ke  a  bona,”  ha  rialo  morena  a  pholla  ditedu  tsa  hae  tse  telele.

“O  a  bona,  ke  kgolwa  hore  lona  ka  bobedi  le  ka  rarolla  taba  ena  ha  bobebe!  Morekisi,  o  itse  sepatjhe  se  o  lahlehetseng  se  ne  se  ena  le  dikhoine  tse  makgolo  a  mabedi. 

Eo  ke  kgauta  e  ngata  haholo  hore  o  ka  nna  wa  tsamaya  ka  yona  hohle  ka  sepatjheng  se  senyane  tjena. 

Empa  sepatjhe  seo  monna  enwa  ya  se  nang  lehae  a  se  thotseng  se  ne  se  ena  le  dikhoine  tsa  kgauta  tse  lekgolo  feela  ka  hare. 

 

Seo  se  bolela  hore  sena  ha  se  sepatjhe  se  o  lahlehetseng.  Ke  o  laela  hore  o  fe  monna  ya  se  nang  lehae  sepatjhe  seo  hanghang.” 

 

Mme  kahoo,  morekisi  a  hloka  seo  a  ka  se  etsang  ntle  le  ho  fa  monna  ya  se  nang  lehae  sepatjhe  seo.

Ka  lebaka  la  ho  tshepahala  ha  monna  ya  se  nang  lehae,  a  fumana  moputso  mme  a  phela  ha  monate  ka  nako  e  telele,  a  ena  le  dijo  tse  ngata  tseo  a  di  jang  kamehla.