Home | Story Library | Multilingual stories | Kgogo ya Koko ya go bešwa

Story Library

Being told stories and being read to leads children to develop the rich storehouse of language, grammar and vocabulary they need to bring to texts when learning to read and write. 
Try our multilingual stories below or send us your own stories to share with others.

Kgogo ya Koko ya go bešwa

Author

Helen Brain

Illustrator

Vian Oelofsen

E be e le mesong ya Sontaga ge Zahara a thala seswantšho ka phapošiborobalelo bja gagweTing tongpele ya lebati la ka pele ya lla. Zahara o ile a kitima a bula lebati. E be e le koko wa gagwe. 

Dumela, Koko,” a realo, a gokara koko wa gagwe. 

Ke rekile kgogo ya go bešwa kua lebenkeleng le legolo,” a realo Koko. Kgogo e be e tsentšwe ka gare ga phakhethe ye tšhweu ye kgolo gomme e be e le borutho ge Zahara a e swara. E be e na le monkgo o mobose! 

Agaa,” a realo mmago Zahara a etla lebating. “E beye khaonthareng ya morale, re tlo e ja ka matena.” 

Ke fela pelo ya go e ja,” a realo Zahara. “E nkga bose.” 

Ke tlo dira teye,” a realo Tate a le ka moraleng. “Lena ba bararo le ka dula sofeng la iketlaNkane le sa bogele TV?” 

Ka nako yeo Zahara a kwa sellathekeng sa tatagwe se lla gomme a mo kwa a bolela ka sona. 

Ke swanetše go ya mošomong,” Tate a realo a eya lebating la ka pele. “Ke tla boa ka moragonyana.” 

Koko le Mma ba be ba lebeletše lenaneo le ba le ratago la TV. 

Gabotse,” a realo Mma. 

Gabotse,” a realo Koko. 

Zahara o be a thala. “Gabotse, Tate,” a realo. 

E se kgale lenaneo la Mma le Koko la TV la fela gomme e be e le nako ya matenaMma o ile a ya ka moraleng a tšea borothosalate le kgogo ya go bešwa. O butše phakhethea ntšha kgogo a e bea poleitingAaMma a tomola mahlo ka makalo. Go na le seo se sego gonaSerope se sengwe ga se gona. 

Zahara,” a mmitša. “Etla mogona bjale.” 

Zahara o tsebile gore ge Mma a mmitša ka lentšu la go befelwa, o swanetše go kitimaKa lebelo, a bea kherayone fase, a kitimela ka moralengKe eng, Mma?” a botšiša. 

“O jele serope? Go na le yo a tšerego serope ka moka ga sona a se ja,” a realo Mma a šupa kgogo. 

AowaMma,” a realo Zahara. “Ka nnetega se nna.” 

“O na le nnete?” Mma a botšiša. 

Ka NNETENNETE Mma,” a realo Zahara a bonala a tshwenyegile. 

Mma a se sa bolela. A ya ka ntle fao Malome Joe a bego a lokiša sefatanaga sa gagwe. 

“Joe, o jele serope ka moraleng?” a botšiša. 

Seyalemoya sa Malome Joe se be se llela godimo. “O rileng?” a goeletša. 

“O JELE SEROPE KA MORALENG?” Mma a goeletša go feta mmino. 

Eehleke tla rata go ja kgogo, le galase ya senotšididi gape,” a realo. 

Mma a hemela godimo. O ile a ya mohlareng wa menko o mogolo sekhutlwaneng ya tšhengwanaMoratho wa Zahara wa mošemane, David, le mogwera wa gagwe wa potego, Lebo, ba be ba bapala makaleng. 

“David,” a realo Mma, “o jele serope sa kgogo?” 

Agaa, o bolela gabotseke nako ya matena?” a realo David. “Re swerwe ke tlala kudu.” 

“O jele serope?” Mma a botšiša gape. 

AowaMma,” a realo David. 

Ga se a se ja,” a realo Lebo. “Re be re bapala mohlareng ka nako yohle.” 

Mma a boela ka ntlong. O be a befetšwe kudu. “Ga go yo a jelego serope,” realo. “Bjale se kae?” 

Mogongwe mosadi wa lebenkeleng le legolo o se tšere,” Zahara a šišinya bjalo. 

Mma a phaphatha diatla tša gagwe. “Go bjaloKe se se diregilegoMosadi wa kua lebenkeleng le legolo wa go rekišetša Koko kgogo o swanetše a se tšere a se fa motho yo mongwe.” 

Aowaowa,” a realo Koko. “Ke mo kgopetše kgogo ya go bešwa ya go felelelaKe lefetše kgogo ya go bešwa ka moka ga yonabjale o e ngwathileGomme e ka se re lekane ka matena.” Koko a thoma go lla. 

Zahara o ile a kwa bohlokwa ge a bona Koko a lla gomme le yena a thoma go llaMoya wa Mma wa ya faseBoraro bja bona ba dula fase ba lla ba be ba lla. 

Mma o ile a mimila nko ya gagwe, a phumula mahlo a gagwe. “Se se ka se thuše!” a realo. “Mabenkele a magolo ga a dumelelwa go dira se. Re tla boelela lebenkeleng le legolo ra re ba re fe kgogo ye nngwe ya go bešwa.” 

GommeMma, Koko le Zahara ba leba lebenkeleng le legolomola Malome Joe a hlokometše David le Lebo. 

Ke rata go bolela le molaodi,” Mma a realo ge ba fihla fao. O boletše ka lentšu la pefelo gomme molaodi a tla a kitima. 

 “Nka go thuša ka eng Mosadi?” a botšiša. 

“Go na le motho yo a tšerego serope sa kgogo ya rena!” Mma, Koko le Zahara ba bolela sammaletee. 

Ke taba ye kgolo yeo,” a realo molaodi. “Ke tla bitša mosadi wa khaonthareng ya dikgogo tša go bešwa.” A topa inthakhomo a re, “Mosadi wa Khaonthara ya Dikgogo tša go BešwaMosadi wa Khaonthara ya Dikgogo tša go Bešwaetla ofising ya molaodi ka pela.” 

Mma a bethabethiša maoto a gagwe gomme a leta. Gateetee mosadi wa khaontara ya dikgogo tša go bešwa a tla a kitima. “Nka le thuša?” a botšiša. 

 “Moreki yo o re o tšere serope sa kgogo ya gagwe ya go bešwa,” a realo molaodi. 

Aowaga se ka se tšea,” a realo mosadi. “Ke loketše kgogo ya go bešwa ya go felela ka phakhetheng ka efa Koko.” 

Aowaowaowa!” a realo Mma. “Ke rile ge ke bula mokotla wa kgogo gae ka hwetša serope se se gona!” 

Mosadi a thuthumela ka dieteng tša gagwe. “Ke a le tshephišaga se ka se tšeaGa se ka se tšea,” a realo. 

Molaodi o be a befetšwe kudu. “Efa batho ba kgogo ye nngwe ya go bešwa gona bjale,” a realo. “Koko, ke tla go fa kgogo ye nngwe ya go bešwa mahala, le khekhe ya tšhokolete, e le ge ke kgopela tshwarelo.” 

GommeMma, Koko le Zahara ba ya gae le kgogo ya go bešwa ye mpšha ka mokotleng wo mošweu, le khekhe ya tšhokolete ye kgolo ka lepokising. 

Ge ba fihla gaeke ge Tate a boile mošomong. “Le be le ile kae?” a botšiša. Gona nkane le sa hlwa le eja matena?” 

Gomme Zahara a mmotša taba yohle. O be a makaditšwe ke go bona Tate a lebelelega a maketše kudu. 

Aowaowa,” a realo Tate. “Ke dirile taba ye mpeKe tšere serope ge ke be ke eya mošomongKe be ke swerwe ke tlalagomme e nkga bose.” 

Aowaowa,” a realo Mma. “Ke tsentše mosadi wa lebenkeleng le legolo bothateng a se a dire selo.” 

Gomme ke go tsentše kgopolo ya gore a ka be a e tšere ka hlogong ya gago,” a realo Zahara. “Aowaowa!” 

Gomme Tate, Mma, Koko le Zahara ba phuthela kgogo ya go bešwa le khekhe ya tšhokolete ka phakhethengba boela lebenkeleng le legoloGe ba fihla faoba lebile ofising ya molaodi thwii. 

Molaodi o ile a belaela kudu ge a ba bona – GAPE! “Aowaowabothata ke eng bjale?” a ipotšiša. “Mosadi yola o tlile go nkgadimola gape.” 

Efela Mma ga se a mo kgadimola. 

“O re swarelekudukudu,” ba realo Mma, Koko, Tate le Zahara. 

Ke phošo ya ka,” a realo Tate. “Ke be ke swerwe ke tlalaKe tšere serope. Hlebitša mosadi wa khaonthara ya dikgogo tša go bešwa.” 

Molaodi o ile a topa inthakhomo. “Mosadi wa Khaonthara ya Dikgogo tša go BešwaMosadi wa Khaonthara ya Dikgogo tša go Bešwaetla ofising ya molaodi ka pela hle.” 

Mosadi wa khaonthara ya dikgogo tša go bešwa o ile a tšhoga ge a bona Mma, Tate, Koko le Zahara. “O se nkobe mošomong hle,” a realo go molaodi. 

Efela Tate a ntšha sekhwama a fa molaodi tšhelete ya kgogo ya go bešwa le khekhe ya tšhokoleteGomme a fa mosadi phakhethe. Ke ye,” a realo. “Re swarele ka ge re go tsentše bothatengIpshine ka tšona.” 

Mosadi o ile a thabela goja kgogo le khekhe ka matena. Efela Zahara o ile a nyama. “O fane ka khekhe ya tšhokolete,” a realo. 

Gomme Tate a ntšha sekhwama gape a reka kgogo ya go bešwa le khekhe ye nngwe ya tšhokolete. 

Ka morago ga matena bohle ba ile ba ja selai sa khekhe – Mma, Tate, Koko, Malome Joe, Zahara, David le Lebo. Efela selai se segolo se ile go Zaharaka ge e be e le mosetsana wa Tate wa go kgethega.